SOLO NOS DUELE NUESTRO DOLOR

Javier de Lucas assegura que el cost de la bellesa del toreig no és assumible. El professor de Filosofia de Dret qualifica com “injustificada” la pretensió de Camps i Aguirre de declarar les corregudes Béns d’Interés Cultural

València 22-7-10.- Javier de Lucas, catedràtic de Filosofia del Dret, ha pronunciat una conferència amb el títol de “Prohibir les corregudes de bous? El debat en el Parlament i més enllà”, que ha servit de clausura de les “IV Jornades sobre els nous drets dels animals”, celebrades aquesta setmana a la Facultat de Dret.

Javier de Lucas va ser un dels experts que va intervindre en el recent debat sobre el tema que va tindre lloc en el Parlament de Catalunya, que es pronunciarà sobre la prohibició de les corregudes de bous el pròxim 28 de juliol.

De Lucas ha admés que a no pocs pot semblar-li bell l’espectacle dels bous, però ha assegurat que “es tracta d’una bellesa el cost de la qual no és assumible”. “No hi ha racionalitat jurídica – ha explicat- que puga suportar-se només en l’existència d’un hàbit si aquest hàbit causa un dany rellevant a un bé a la seua vegada rellevant”. I ha qualificat “d’indiscutible” que existeix aquest dany, “el sofriment inflingit per maltractaments, per tortura”.

També ha assenyalat que “és incomprensible per injustificat – llevat que es tracte de raons d’oportunisme electoral- que alguns presidents de Comunitats Autònomes (Madrid i després València i Múrcia), el mateix dia 5 de març, que es realitzaven els debats en el Parlament de Catalunya, prengueren i feren pública la decisió de considerar les corregudes de bous com Béns d’Interés Cultural, el que suposa elevar-les a condició de Bé jurídic rellevant i adscriure recursos públics”.

El professor de Filosofia del Dret ha polemitzat amb Fernando Savater i els que pensen que la prohibició de les corregudes afectaria a un dret que pertoca únicament a la llibertat de consciència individual. No obstant això, en la seua opinió, l’opció per una forma d’oci no pot eliminar l’obligació de respectar altres béns jurídics. I referent a això ha comparat aquesta apel•lació a la llibertat amb la qual es podria sostindre a propòsit de la llibertat de l’amo, o del senyor feudal, de tindre esclaus. “Abolir l’esclavitud no és un acte lliberticida respecte a la llibertat de l’amo, sinó tot el contrari” ha dit. “La llibertat té una lògica expansiva –ha explicat- i si la meua preferència per tindre esclaus xoca amb la llibertat d’aquests, és la meua preferència la qual ha de ser prohibida, més encara que limitada”. Per a concloure que “sostindre el sofriment i el dany inflingits als altres en nom de la llibertat de gaudi estètic no és justificable”.

Un dany i uns maltractaments la realitat dels quals s’ha posat de manifest en una ponència pronunciada en la sessió del matí pel veterinari José Enrique Zaldívar, que ha analitzat amb dades científiques el sofriment animal en la tauromàquia.

Sense usar un sol qualificatiu, tan sols amb la descripció detallada de les lesions i els efectes fisiològics i neuronals que es produeix en cadascuna de les sorts (pica, banderilles, espasa, descabell, apuntillament) Zaldívar ha horroritzat el centenar d’estudiants que han seguit el curs.

Zaldívar, que presideix l’Associació de Veterinaris Abolicionistes de la Tauromàquia ha desmuntat el mite que en la brega l’animal no pateix per l’excitació que li produiria les betaendorfines que segregaria. I a partir d’un estudi de les betaendorfines segregades per les dones en el part (diferència entre les que estaven preparades física i psicològicament) ha explicat que les betaendorfines són un important “marcador d’estrés” pel que “a major sensació de dolor, major és la descàrrega de les betaendorfines”.

Pedro Pozas, director executiu del Projecte Gran Simio, ha estat altre dels ponents al costat dels professors Valentín Bou i Elena López Almansa.

La Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de València va celebrar el passat 25 de març una reunió de la junta de centre, en la qual es va aprovar una declaració en contra de les corregudes de bous. El contingut íntegre pot consultar-se en http://www.uv.es/castellano/noticies/noticia.php?idnoticia=9973

El programa complet de Les “IV Jornades sobre els nous drets dels animals” pot consultar-se en http://www.uv.es/idh/ .Les jornades són una activitat complementària de l’assignatura que amb el mateix títol ve impartint-se des de fa cinc anys en la Facultat de Dret. Segons assenyala la professora Consuelo Ramón, directora de l’IDH, “es tracta d’una iniciativa pionera en l’àmbit universitari espanyol”, a la qual amb posterioritat s’han anat sumant altres universitats com l’Autònoma de Barcelona o la Carlos III de Madrid. Per aquest motiu, explica, “en aquesta edició pretenem reflexionar sobre els drets dels animals des d’una òptica global, que vaja més enllà de les tesis purament animalistes, per a demostrar les implicacions existents entre el benestar animal i l’humà”. La directora de l’IDH destaca que “cada vegada són més les veus que, des de fòrums científics i internacionals autoritzats, com la FAO o el Banc Mundial, exigeixen una millor protecció dels animals com a premissa per a lluitar contra el canvi climàtic, eradicar la pobresa i les desigualtats (a través de la sobirania alimentària) o protegir la salut pública, alarmant dels efectes de les pandèmies d’origen animal”.

Creat en l’any 2005, l’IDH té com a objectius la difusió dels valors inherents als drets humans; la creació un marc de reflexió i diàleg entorn dels mateixos; el desenvolupament de la investigació sobre els drets humans; la promoció de la difusió d’obres científiques sobre els drets humans; i el foment de l’ensenyament dels drets humans.